En Carles Riera i Pujal va morir als 53 anys, el 4 de novembre a l'hospital Vall d'Hebrón de Barcelona després d'una vida que va gaudir fins l'ultim alè.
La família agraeix les mostres de condol, afecte i recolzament que hem rebut de les persones que van conèixer i estimar en Carles. La seva alegria per la vida, el seu gran humanisme, el seu caràcter positiu i el seu amor per la música ens acompanyaran sempre.
Us deixem un poema de Martí Pol que reflexa els nostres sentiments en aquest moments.


CALLADAMENT

Des d'aquesta aspra solitud et penso.
Ja no hi seràs mai més quan treguin fulles
els pollancs que miràvem en silenci
des del portal de casa.
Tantes coses
se m'han perdut amb tu que em resta a penes
l'espai de mi mateix per recordar-te.

Però la vida, poderosa, esclata
fins i tot en un àmbit tan estricte.
Tu ja no hi ets i els pollancs han tret fulles,
el verd proclama vida i esperança
i jo visc, i és vivint que puc pensar-te
i fer-te créixer amb mi fins que el silenci
m'engoleixi com t'ha engolit per sempre.

Miquel martí i pol


Dins d'aquesta pagina web podeu conèixer millor els diversos treballs que va realitzar per la música que estimava i la feina que li agradava fer perquè nosaltres la entenguéssim i la gaudíssim.

Moltes gràcies

En Carles Riera és clarinetista, pioner en la introducció dels clarinets històrics a l'Estat. S'ha dedicat, especialment, a tocar música de cambra, però també orquestral i com a solista, en sales que van des de la Frick Collection de Nova York fins a l'Òpera de Sidney (Austràlia), passant pel Queen Elizabeth Hall de Londres, les dues sales del Concertgebouw d'Amsterdam, el Palais Garnier (Òpera) i el Théatre des Champs Elisées de París, la Sala Philharmonia de Colònia, Santa Cecília de Roma i el Metropolitan de Tokio, entre d'altres centres de Canadà, la resta d'Europa, Filipines, Indonèsia i Nova Zelanda. Disposa d'una extensa col·lecció d'instruments, la qual, inclou més d'una quarantena de clarinets històrics i actuals.

En Carles Riera és, també, el director de l'Escola Municipal de Música J. M. Ruera de Granollers. Dirigeix, des dels seus inicis, el curs sobre Interpretació Històrica que la Fundació "la Caixa" organitzava de forma itinerant per tot l'estat i que actualment organitza el Festival de Granada, dins dels Cursos Manuel De Falla. És professor de Clarinet i de Pedagogia al Conservatori Superior de Música del Liceu.

En el camp dels instruments històrics, en Carles Riera ha fet concerts i, sovint, enregistrat discos per a Deutsche Grammophon-Archiv, Philips, Astrée-Auvidis, Glossa, Ricercar, Virgin..., amb grups com The English Concert dirigit per Trevor Pinnock, The XVIIIth Century Orchestra dirigida per Frans Brüggen, Le Concert des Nations dirigit per Jordi Savall, Europa Galante dirigit per Fabio Biondi, Nachtmusique (Eric Hoeprich), Octophoros (Paul Dombrecht), New World Basset Horn Trio, etc. Ha tocat el Quintet de Mozart amb el Smithson Quartet dels Estats Units (Jaap Schröder) i amb La Real Cámara (Emilio Moreno), sempre amb un clarinet "di bassetto".

Ha tocat, també, amb grups d'instruments "moderns" com l'Orquestra de Cambra Teatre Lliure i la Orquesta Ciudad de Granada dirigides per Josep Pons, la Orquesta Filharmonia de Galicia dirigida per Antoni Ros-Marbà, el Bach Collegium de Munich, el Zurich Clarinet Trio, etc. Ha fet master-classes i concerts a les Universitats d'Indiana, Illinois, Wisconsin, Ohio i Carolina del Nord, als Estats Units. Ha estat membre fundador de la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya), on ha estat integrant de la seva comissió artística, durant tot el període de Josep Pons com a director. Ha estat convidat com a jurat pel Conservatori Superior de Música de París, pel Curs de Formació Superior d'Orquestra a Saintes (França), i pel Comitè de Beques per a graduats de La Caixa, entre moltes altres institucions.

És un dels membres fundadors del Stadler Trio (Eric Hoeprich, Carles Riera i Albert Gumí). Amb aquest grup ha enregistrat tres discos per a Philips i Glossa. En el segon d'ells, s'hi troba el Quartet KV 580a que Mozart havia deixat incomplet, amb l'acabament de Carles Riera ("completado con mucha sabiduría", CD Compact, 1998). També ha acabat un quintet del mateix compositor, enregistrat a Nachtmusique, la Gran Partitta de Mozart (Glossa), disc en el qual toca primer corno di bassetto amb una còpia d'un instrument de Theodor Lotz. Per a la mateixa casa discogràfica va fer de clarinetista i de Tonmeister al disc dedicat als sextets de Krommer.

Ha creat el Trio Salmoè (Carles Riera, Emili Ferrando i Albert Gumí), 3 clarinetistes que toquen i presenten de forma divertida 24 clarinets a l'escenari, i el Salmoè Ensemble, especialitzat en oferir concerts on es produeixi una nova comunicació amb el públic sense baixar el llistó de la qualitat. El seu primer espectacle, Fígaro! Fígaro!, en el qual s'ha presentat com a director, ha reunit el Barber de Sevilla de Rossini i Les Noces de Fígaro de Mozart, tot seguint la trama de Beaumarchais.

En Carles Riera ha donat una gran quantitat de cursos i conferències especialitzades o de divulgació i ha publicat un munt d'articles a diversos mitjans de comunicació i revistes de pedagogia. És l'autor de les veus sobre els diversos clarinets i orquestres a la Gran Enciclopèdia Catalana de la Música. També ha dissenyat una "maleta pedagògica" amb tot de recursos per a la mainada i escrit un llibre sobre l'audició titulat Sons en el temps (Fundació "la Caixa"). Ha escrit uns llibres amb àudio sobre el mateix tema (Audició I i II/Dinsic). Ha realitzat l'edició crítica del Divertimento per a octet de vent de Vicent Martin i Soler, en col·laboració amb Colin Lawson (Dinsic) i, per a la mateixa editorial, ha escrit un mètode de Clarinet per a principiants. Ha fet l'edició amb notació moderna i incipit original d'El Grillo de Josquin Després (Clivis). Totes aquestes activitats li faciliten la tasca d'intèrpret que busca en els seus concerts una nova complicitat amb el públic.

En Carles Riera va néixer a Granollers l'any 1956. Deixeble del compositor Josep Maria Ruera i de Juan José Olives, va estudiar els diversos clarinets històrics amb Colin Lawson (Anglaterra), Hans Rudolf Stalder (Suïssa) i Eric Hoeprich (Holanda). Va estudiar, també, flauta de bec amb Romà Escalas a Barcelona i Marijke Miessen a Amsterdam, al mateix temps que cursava la carrera d'Arquitectura. Va estudiar Estètica amb professors com Xavier Rubert de Ventós, Eugenio Trías i Tomàs Llorens.

Té el títol de Professor Superior de Clarinet i el de Professor de Flauta de bec, a més del Certificaat en clarinets històrics (postgrau de 2 anys) del Reial Conservatori de La Haia.